Excursió al Sobrepuny

La imponent i inconfusible silueta del Sobrepuny, en forma de quilla invertida, domina la part occidental de la serra del Catllaràs i ja es distingeix fàcilment des de l’autovia a l’alçada de Gironella. Amb una altitud de 1.656 metres, és un dels cims més alts del Catllaràs però també un dels més accessibles. Aquest itinerari incorpora dues de les rutes que arriben a la muntanya des del simpàtic poble de la Nou.

Descripció

Iniciem la ruta davant el centre cívic de la Nou (aparcament públic) creuem la carretera i prenem el camí marcat com a GR 241 en direcció nord. El primer tram baixa empedrat fins a cal Patzi. Poc abans d’arribar-hi, el camí creua el torrent per una petita passarel•la davant d’un bonic salt d’aigua i, al costat, la font, amb arbres que l’ombregen i bancs que conviden a reposar –el descans el podem deixar per la tornada, ja que el camí retorna per aquest mateix indret-. El camí passa per darrere la casa i emprèn una pujada per un corriol que transcorre per dintre el bosc, en una zona boscosa, fent ziga-zagues.

Comencem a tenir interessants perspectives del poble i del santuari de Lourdes a sota.

Passat un curt rampant, deixem el camí marcat com a GR per agafar un antic camí a mà dreta que puja fins al costat de les runes del mas de Caselles. Un cop a les envistes de la casa, en els prats del seu voltant, anem a trobar un corriol que s\'endinsa pel bosc. El seguim fins a arribar a una pista de desembosc que seguim amunt, cap a l\'esquerra. En un revolt molt marcat de la pista, la deixem per agafar un corriol a mà dreta lleugerament per sobre d\'un torrent. S’intueixen camins que surten a esquerra i dreta, buscant places on es feia el carbó vegetal. El camí creua el torrent: el camí sinuós era per les persones i els animals, per fer el pas més lleuger; el camí recte era pels troncs, arrossegats cap avall per les mules, que necessitaven un camí net per no quedar encallats a les corbes.

Finalment el camí surt de les ombres per trobar la llum a la carena. En el darrer revolt abans d’arribar al llom, hi ha una fila de pedres amb forma vagament circular: és el què queda de la barraca del carboner. Des de la carena, un camí marxa per l’esquerra cap als seus dominis però ràpidament queda intransitable per desús. El nostre camí continua per la dreta i torna a reprendre al pujada, fet que permet gaudir d’unes vistes als riscos i boscos que formen la falda del Sobrepuny i a les serres d’Ensija, Pedraforca i Moixeró cap a l’oest i el nord. Tornem a veure la sinuositat dels camins trencada per les dreceres per on s’arrossegaven els troncs. També podem veure una altra senyal inconfusible del pas dels troncs: el frec d’alguns arbres que voregen el camí ha desgastat l’escorça deixant veure la fusta de sota com una antiga cicatriu.

Darrera actualització: 10.03.2022 | 10:59